DEPOSICIÓ SECUNDÀRIA

DEPOSICIÓ SECUNDÀRIA, realitzada expressament per al Museu de Mallorca durant el 2017, fou inaugurada amb motiu del Dia Internacional dels Museus. És una interpretació lliure i personal que posa en relació restes humanes, utilitzades com a element plàstic, amb dibuixos realitzats amb tècnica mixta sobre paper. La instal·lació reflexiona sobre la mort, la identitat, la memòria, el dibuix en la historia de l'art, els fons ocults del museu i l’arqueologia. És una instal·lació que treballa sobre l’anonimat i la consciència d’espècie, sobre la connexió entre els essers humans mitjançant allò que tots tenim en comú.

El projecte, una mostra raonada, pren com a base l’excavació arqueològica realitzada el 2008 a Sa Calatrava de Palma(com a arqueòloga vaig participar en l’equip científic que realitzà l’excavació del jaciment), on es localitzà un dels cementiris de les víctimes de la Pesta de 1348. Es localitzà una necròpolis d’enterrament d'urgència d’uns 600 individus, tots ells víctimes de la gran pandèmia d’època medieval. Les inhumacions no conservaven (probablement no en varen tenir mai) cap tipus d’identificació i eren enterraments d’una població (homes, dones i nins de totes les edats) sotmesa a una sobtada pandèmia.

DEPOSICIÓ SECUNDÀRIA (així anomenats els enterraments que no estan en el seu lloc original de deposició) està formada per una selecció de restes humanes intervingudes (cranis velats) provinents del fons del Museu de Mallorca, un gran mural de dibuix sobre paper i una instal·lació fruit d’una acció participativa.

La mostra enfrontava els individus exhumats, dels quals només es va utilitzar el seu crani com a l’element clàssic d’identificació crani/rostre, col·locats segons la seva estatura estimada, amb els visitants que només tenien la visió frontal de l’escena, com una mena d’escenografia. Només un crani no estava velat i estava orientat cap als visitants. Aquest element feia al·lusió a la figura del festaiolo (el narrador), la figura manllevada de la pintura però, sobretot, del teatre italià del segle XV. Aquest personatge presentava i comentava les representacions, romania en escena durant tot l’espectacle i feia d’intermediari entre el públic i alló que es representava, era el vincle entre l’espectador i l’escena.

PARÀMETRES és una acció que convida a l’observador a afegir a les dades de les restes humanes exhumades del cementiri, les seves pròpies: sexe, edat biològica i estatura estimada.

Com passa amb la gran majoria de les restes humanes provinents d'una excavació arqueològica (llevat d’aquelles que estan prèviament identificades o es poden identificar amb ADN), aquestes són anònimes i poc d’elles es pot saber a més del seu sexe, la seva estatura i la seva edat biològica en el moment de la mort, els tres paràmetres identificatius principals que es poden extreure de les restes humanes d’època antiga.

L'acció cercava unificar les dades d'individus del segle XXI amb les d'individus del segle XIV. Dades unificades en un sol suport, impossibles de distingir, totes igualment anònimes.