EFÍMERA
EFÍMERA és el resultat d'una investigació i experimentació, que s'exposà al Centre Melis Cursach de Capdepera el 2019. Se centra en la producció visual, expressada en grafits històrics de temàtica marítima, fets mitjançant incisions als murs, realitzats per un grup de 4 soldats en confinament -acollits a sagrat- durant l’estiu de 1762 a l’església del castell de Capdepera a Mallorca.
La mostra és un projecte visual que utilitza la metodologia arqueològica com a llenguatge bàsic per a exposar temes que han fet reflexionar l’ésser humà en totes les èpoques i llocs. La metodologia científica serveix aquí com a forma de sistematitzar una realitat, a priori incomprensible, i permet traduir-la, interpretar-la i processar-la.
EFÍMERA se centra, en el seu aspecte formal, en l’experimentació infinita del dibuix sobre paper a partir dels grafits localitzats que serveixen com a mitjà per a investigar la línia, el traç repetitiu, l’accidental, el que corregeix, el que perfila o el que forma una figura que l’ull pot reconèixer, o no, i identificar. El joc a partir del dibuix primitiu, sintètic, insistent o no, que cerca donar forma a un objecte identificable o els traços aleatoris, abstractes, errades o accidents, que no permeten a l’ull reconèixer res. El paper per tinta, el paper per llapis, el paper vegetal, el de quartilla, el japonès, el mil·limetrat, el de tovalla... serveix de suport per a l’experimentació infinita del dibuix amb llapissos, carbons, tintes, ceres, anilines, acrílics, pigments naturals...
Temes com la mort, la memòria, la perdurabilitat, els límits i les microrealitats individuals entren en discurs.











Com a part del projecte està ANÒNIMS, una la instal·lació fruit d’una acció participativa que reflexiona sobre l’anonimat/la identificació i sobre les connexions entre els éssers humans.
Sovint, molts fragments de peces de ceràmica exhumats a les excavacions arqueològiques, conserven les empremtes digitals de les persones que les varen realitzar o manipular quan el fang encara era humit. Són les petjades involuntàries de persones anònimes, d’altres temps i altres llocs, que permeten connectar directament amb elles i, per sobre del temps i l’espai, amb el que tenim en comú els éssers humans.
La instal·lació està conformada per peces realitzades per un grup de persones voluntàries, que participen en el joc de deixar les seves empremtes en petites figures de fang que els visitants de l’exposició podien trobar per les diverses estances del centre (una casa del segle XIX), de la mateixa manera com es troben a les excavacions arqueològiques: remogudes, descontextualitzades, algunes fragmentades i, sobretot, anònimes.

Catalina
Garau